Un nou repte, aixequem l'hivernacle.

 

Muntar un hivernacle i caminar tot és començar.

Un cop tenim els puntals, muntem els arcs i els cargolem.

Un nou repte en el nostre horitzó...
aixecar un hivernacle!!

Amb les nostres mans, amb la nostre destresa, amb .....

.... un mar de dubtes??????

- Aquesta peça on va?

- Sobren cargols????

- Per on comencem??

- Ahhh!!

Ei!!, menos cháchara!!

 

I per fi, aixequem el primer arc, un moment que pensàvem que no arribaria mai.

Després del primer, ve el segon, i un tercer i un altre i un altre ...

 

Aquí van els reforços...
... quina colla de pencaires!!
   I per fi, l'últim arc.


Ara, ja muntem l'estructura interna.

              

 Quanta feina!! Profe un descans!!

La prova del nivell...

 

Continuarà....

Això és un no parar!!!!

L'hort no té aturador.

L'hivern és l'época més "tranquila" on gairabé tot s'adorm a l'espera de que els dies s'allarguin i el sol de la Candelera ens desvetlli del llarg son hivernal.



Però no, hem de mimar la nostra horta d'hivern, l'hem de protegir de les gelades ...



i, a més, aprofitem per arrenjar camins ...



regs ...





eines, organitzar-nos millor, pensar en la propera primavera....

i, sobretot, .......

I PER FI ....

... va arribar el dia.

Vam cavar...

Vam sembrar...

Vam plantar...

Vam regar ...

´

Ens vam esforçar molt...

I va arribar el dia en que tants dies d'esforços es van transformar en art.

 Gaudim de la feina ben feta!!